Fotollibre del procès de creació de l'artista plàstica Roser Pesquer.
Conceptualització_Roser Pesquer i Adriana Gállego
Text_Joana Roqué
Fotografia_Adriana Gállego
Desembre 2020

“Considero el meu taller com un hort. Aquí, carxofes. Allà, patates. Perquè els fruits creixin, s'han de tallar les fulles, i en un moment donat, s'ha de podar. Treballo com un jardiner, com un vinyater. Les coses vénen a poc a poc. El meu vocabulari de formes, per exemple, no l'he descobert de cop i volta. S'ha anat formant gairebé malgrat jo mateix. Les coses segueixen el seu curs natural. Creixen, maduren. S'ha d'empeltar. S'ha d'irrigar, com amb l'enciam. Va madurant en el meu esperit” Joan Miró

Roser Pesquer, Barcelona 1965, treballa en el seu taller del centre de Terrassa, prop del Vapor Gran, en un racó de tranquil·litat i llum, entremig dels pisos, fàbriques abandonades i naus industrials reciclades.
Va estudiar a l’escola Massana, especialitat pintura, i més tard va fer part del grau de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, abans de marxar a viure a Anglaterra i, posteriorment, a França.
Tota la seva infància i adolescència va viure al barri de la Sagrera de Barcelona, on es vivia un contrast molt gran entre la cultura rural dels seus avis paterns, immigrants del Pirineu aragonès, i l'entorn superurbà del pis a l'avinguda Meridiana. "El meu avi s'assemblava a Dersú Uzalà, era un home tancat en un pis i el seu cap sempre estava pendent del temps, el cel i les estacions”. La família materna tenia un forn de pa al Raval, i la Roser té fascinació pel treball artesà, un coneixement intuïtiu de les mans i el gest; i defensa la idea que tenim petits cervells a la punta dels dits. Les seves aquarel·les, per tant, reivindiquen el paper de l’artesà però també la importància dels conceptes, les idees i el pensament. És així com ha anat creant una obra que té com a tema central la natura. Una natura essencial i no pas idealitzada, una natura on no hi ha jerarquies, una natura en risc. En risc l’aigua, les plantes a les gelades, en risc la salut, en risc la cultura. “En risc és el que sento jo quan pinto”.